dissabte, 31 d’agost del 2013

Laia Sanz torna als orígens!!!

Fa temps que no escric al blog, molts de projectes amb en Cèsar que gairebé no hem fotografiat per les presses però aquest matí em prenc un respir i torno amb una gran nóticia per mi, doble gran notícia, ja que que per alguns només serà una noticia, però com deia un famós escriptor "En este mundo traidor, nada es verdad nada es mentida, todo es del color, según el cristal con que se mira".

Doncs bé Laia Sanz torna a disputar el mundial de trial (aquesta és la primera notícia) La segona es que ho fa de la ma de Montesa amb una Cota 4RT (la segona notícia).

La novetat és el sistema non-
stop de les zones que no et permet parar per pensar com afrontaràs la trajectòria per superar-la i la segona  és que de les cinc proves del mundial només puntuen les tres en que s'hagin obtingut els millors resultats i a dia d'avui resten tres proves per disputar.

Ànims Laia que tu pots i amb una Montesa Cota les coses sempre son més fàcils!!!


ViVa!!

dimecres, 18 de juliol del 2012

Impalada 2012: 50è aniversari

Una impalada és sempre un event molt especial pels qui tenim impalas però si a sobre, resulta que és l'any del 50è aniversari encara ho és més.


Aquest any, la cita era el dissabte 9 de juny a les fonts de Montjuïc, lloc emblemàtic de la Ciutat Comtal i escenari de sortida del Rally Costa brava Històric.

La novetat, per mi residia en que hi anava amb un motor millorat i recent fet i montat. Vaig acabar la Impalada amb un total de 900 km aproximadament de rodatge del motor. Les millores, digne de comentar en un proper post van consistir en rebaixar culata per aconseguir major compressió, pistó i biela nous, encarar trànsfers,pinyons 4a sport i planejar càrters. Tot acompanyat de retens i coixinets nous i deixar un motor ben ajustadet per millorar al màxim el seu rendiment. I la veritat és que ha valgut la pena (Gràcies Esteve!!).


Els de la Selva, vam quedar a les 7 del matí a la benzinera de Lloret. Érem els habituals, de Tossa comptàvem amb Angel Garcia i en Cuma, de Lloret els germans Martí, un servidor  i la novetat d'un Blanenc, bon amic i millor persona, en Cèsar. Aquest any compten entre nosaltres amb un impalero Holandès, en Tim Dekkers amic d'en Joan i d'en Jordi que vé amb la seva novia des d' Holanda per fer la Impalada però a l'hora de la sortida la seva moto no havia arribat, doncs venia amb autobús des de Bèlgica!.


Ens posem en marxa direcció a Blanes, noto que anant amb dos persones els pinyons 4a sport van molt i molt bé, doncs hi ha un salt mol gran entre tercera velocitat i quarta velocitat d'una Turisme. Amb els pinyons sport, la relació és més curta, per tant aquest salt no existeix i la moto al posar 4a. encara té força i empitja més. Potser es perd una mica de punta però es que una impala no és per córrer en rectes, sinó per corves.
Arribem davant la fàbrica Llobet-Guri de Calella i se'm trenca el cable del gas de la moto. Vaja, sort que sempre porto recanvis de tot tipus. Treiem la campana del carburador, posem el cable nou dins la funda, l'escanyem i carretera i manta. Ja anem tard, haurem de córrer una mica i deixar de pensar que la moto està en rodatge. En cèsar, que ens ha esperat, també està en rodatge i també haurà de córrer una mica. La resta del grup al veure que no venim ens truca i els hi diem que vagin tirant que ja arribarem.



Al entrar a Barcelona, ho fem pel carrer Aragó, parem a la benzinera que hi ha gairebé al final per respostar així que sortim plens de Montjuïc. Tot i les presses arribem just a temps. Foto de grup, breafing i sortida!!

Parem al Hotel Agusta Club a esmorzar, on és moment de retrobar-se  amb amics, coneguts i saludats i xerrar una estona. En aquest moment ens trobem en Tim esmorzant que ja havia arribat.
La ruta va ser d'allò més divertida, destacant dos punts que em van agradar molt: Sant Llorenç Savall i Sant Miquel del Fai.


De nou la Impalada es va acabar al Restaurant Mas Corts de Sant Fost de Campsentelles i vam fer la carretera de la Conreria en dos sentits, de pujada i de baixada, ja que la festa de la Impalada del 50è aniversari es va acabar amb les motos exposades al passeig Lluís Companys de Barcelona.


Arribant a Palafolls, la moto d'en Tim es va parar i va dir prou. Havia perdut compressió i segurament tenia un aro trencat o enganxat, doncs la bugia va sortir molt fina. Veient que no l'engegaríem, en Cèsar va anar a casa seva, va agafar el cotxe i el remolc i el va portar fins a Lloret. Entre una cosa i l'altre arribàvem a casa a les 23:00 hores i 300 km de ruta!!

Aquí us deixo un video si voleu disfrutar una estona.: Video Sant Miquel del Fai




ViVa!!

dilluns, 26 de març del 2012

Maleïda bobina!

El passat 17 de març de 2012 es va celebrar a la vila de Calonge una nova edició del Cooper Rally, organitzat pel club Mini Cooper que ja va per la tretzena edició.

És una prova divertida, d'un sol dia, que sol ser com "jugar a casa" pels trams tant coneguts com Tossa-Sant Grau, Tossa-Sant Feliu, Els Àngels, Sta. Pellaia, Romanya... La primera edició que hi vaig participar, va ser la onzena, l'any 2010 (vaig quedar tercer classificat en moto), participant tot sol i l'any passat amb el meu company la segona vegada (que per cert va perdre el carnet de ruta i vam quedar desqualificats.


Aquest any hi participàven dos equips de motos de Tossa tots dos amb Yamaha SR 250 (Pont-Ferrando i Marchan-Nadal) un equip BMw R80 (Cardona-Mercader) un equip de Vespa (Janot) i un equip Bultaco Metralla (Curieses).

Bé tornant al que interessa, doncs aquest any, el dimarts abans de la prova, tal i com és habitual en mi, engego la moto per provar instrumentació i donar una volta per veure com va tot. com que soc dels que sempre tenen la moto al dia i a punt, ho faig en poc temps i si quelcom es trenca o faig just després de la prova anterior i no ho deixo per l'últim dia, que un ja no té edats per patir per aquestes coses. Vaig al pàrquing, tres cops de pedal i la fera rugeix com sempre. Provo instruments i tots funcionen bé, per tant la moto ha d'anar bé. Paro la moto, la trec del pàrquing, em calço les botes i la moto ja no engega!!.






Que estrany si fa un moment sonava d'allò més bé. Trec la bugia, derivo l'elèctrode a massa i no fa guspira. Trec la pipa de bugia, derivo el cable directament a massa i no guspireja!. Desconnecto els cables blaus que vénen del volant i fan guspira. La bobina s'ha mort, que estrany, però pot ser, és del 1979 (com jo es clar!). Comprovo la bugia amb la bobina de la impala i fa guspira.

Com que faré el rally sol, truco a en Carles demanant-li la bobina de la seva moto i l'endemà al migdia me la porta a casa. Ja som dimecres. A la tarda vaig al pàrquing i la seva bobina tampoc funciona. 2 bobines mortes en tan poc temps?. Truco a en Carles i em diu que l'últim cop que la va engegar devia fer uns quatre o cinc mesos amb lo que no és fiable que la bobina funcioni. I ara comença la odissea per trobar una bobina de pressa i corrents per dimecres (dia de tancament de les inscripcions) La bobina d' en Carles era una Motoplat nova per estrenar (snif snif) la tenia en Jaume guardada al taller com una relíquia. A més quant dic nova vull dir de les últimes de Motoplat amb entrada pel tacòmetre. Era la última per tant no n'hi queden més. Volto per alguns tallers de Lloret i res de res. Només ho podria trobar a casa d'un Montesista. Truco  a en Xavi Tibau i no en té. Em fa la gestió per cercar una bobina nova. Només em troba de la casa Levistronic (antiga Femsa) que no duren més de dos anys. Dijous provo les dos bobines a la moto d'en Carles i de guspires ni una. Al final trobo una bobina de la marca DZE a Hugo Pla (antics Motoplat), fora de plaç per inscriure'm, perquè la rebo dijous i no vull inscriure'm sense provar la moto. Total que dijous vaig al pàrquing, poso la bobina i la moto torna a ser el rellotge que era abans.

Em va saber greu perquè es un rally molt divertit, que serveix per retrobar vells coneguts que fan gairebé tot el campionat moto clàssic, però tot hi així, no em vaig perdre la sortida el dissabte des de Calonge per saludar-los juntament amb en Taberner (hi havia dos equips de motos de Tossa). També vaig estar a la curva del catxa amb els del M.C. Tossa.

Per la propera serà i si no, més proves hi hauran.

dijous, 8 de desembre del 2011

Montesa Impala: 50 anys.


El diumenge 4 de desembre del 2011 es va donar el tret de sortida als actes de celebració del 50è aniversari de la Montesa Impala. L'aniversari pròpiament serà el 2012 però si s'esperava a la Auto retro del 2012 més que l' inici seria la clausura, i s'ha avançat a la fira del 2011. De fet, ara fa just 50 anys s'havien preparat tres Montesa Impala 175 (La perla, la baobab i la lucharniega), les quals navegaven cap a Ciutat del Cap per creuar Africa fins a Túnez i entrar a Catalunya per Andorra direcció Barcelona. Es va creure que si es feia la ruta cap a casa i no desde casa hi hauria més probabilitats d' èxit i així va ser: durant 20.000 km de travessia les Impalas van anar com van sempre, com un rellotge.


Per aquest dia el Moto club impala va preparar vàries activitats:


Un espectacular stand a la fira Auto retro, que ja va per la seva 28ena edició (La Llotja de Sils és més antiga). Era un plaer parlar amb els impaleros sobre les motos que hi havien exposades, o amb en Doro Chamorro que em va comentar que quant va entrar a treballar a la fàbrica de Montesa s'estava preparant la operació impala i a part dels elements que es veu a simple vista que provenen de la Brio, em va explicar el sistema d' hidràulics de la suspensió davantera, que era el mateix que la brio però que amb la brio no va donar resultat. Finalment per la impala es va optar per un sistema nou.

Una volta pel circuit de Montjuïc, amb parada a la caseta del migdia (al sot del migdia) per esmorzar.




La presentació i sortida simbòlica de la iniciativa del Impalero Luís Serrano "vuelta a España por etapas", que consisteix en passejar per la geografia española una placa amb motiu del 50 aniversari de la impala per relleus a través d'impaleros amb la seva impala o derivades.




La presentació i sortida simbòlica de la trobada del dakar 2012, iniciativa d' Edu Cots, acompanyat de Carles Humet i Ignasi Guàrdia (actualment a Xile) i rememorar a petita escala la operació impala.


Tercera reedició del llibre Operación Impala de Manolo Maristany on s' expliquen les vivències de la travessia a Àfrica recorrent 20.000 km a sobre de les Montesa Impalas, acompanyat per Oriol Regàs, Tei Elizalde, Rafa Marsans i Enrique Vernis. Manolo Maristany, a pesar dels seus 81 anys gaudeix d'una vitalitat envejable i ens va fer passar una bona estona durant la presentació del llibre, acompanyat de la seva dona, Enrique Vernis, Xavi Arenas (President del Moto Club Impala) i Xavier Permanyer.


Manolo Maristany en cap moment va deixar d'atendre a la gent, trobant-se molt còmode signant autògrafs i deixant-se fotografiar.


La gent feia cua per a tenir la edició del llibre signada per l'autor.


Com a personalitats, cal destacar els germans Sirera i Josep Maria Busquets, pilots de Montesa. En aquesta foto podem observar Xavier Permanyer donant explicacions a Jose Luís Milà (germà de Leopoldo Milà) i Mercedes Milà, filla i neboda respectivament dels dos anteriors, declarada com a impalera, va protagonitzar un anunci televisiu de la Montesa Impala 2 a mitjans dels anys vuitanta (des de llavors ha sortit sovint a la televisió).

L'stand del moto club va ser molt concorregut, doncs els seus 140 m2 i la organització que disposava feia goig.  Vam poder gaudir d'un motor amb càrter obert en alguns dels seus punts per poder observar amb detall el seu funcionament, pòsters, merchandaising, el número 5 de la revista Impala ViVa... Felicitats a tots els qui vau fer possible aquest muntatge!




I aquesta foto, amb la Impala 4M-0002, és el xassís número 2, el més antic que es conserva del model Impala i com veieu en perfecte estat.



Parlant amb en Salva Talavera al sot del migdia li vaig preguntar si fa 30 o 40 anys s'hagués imaginat que hi haurien tantes Impalas al carrer i fer una festa així, evidentment em va contestar que no, que mai s'ho hagués imaginat.




Per molts anys a tots i ViVa.

dijous, 17 de novembre del 2011

I la Cota?

Doncs poc a poc va fent!. Tenia clar que era un projecte a mig - llarg termini i aniria fent quan em vingués es de gust però des del febrer d'aquest 2011, tinc més feina de la que tenia abans. Els qui em coneixeu ja sabeu que soc un cul inquiet, defensor de causes perdudes, que la justicia social és un concepte que tinc molt clar, el qual intento aplicar (i ara no voldria semblar a cap polític que estan de campanya). El fet es que des del febrer he assumit la presidència de l'Associació de veïns del casc antic de Lloret i això porta feina, feina que hi dedico molt de temps (la meva dona diu que massa). Crec amb les possibilitats del barri i estem endegant una sèrie de projectes molt interessants. Això implica que la Cota vagi més lenta, però allà està, esperant silenciosament que li presti atenció. I perdoneu-me que em desviï del post però a vegades no actualitzo el blog tant sovint com voldria.

 

Aquesta tarda abans de pujar a la feina, anava amb la Scoopy (no us penseu, és una SH-100 dos temps com si no! del 2001 que també em dona feina, fa poc li he canviat rodets guies i corretja del variador, neteja del embragatge i canvi de retens i oli botelles suspensió davantera) he parat a la benzinera, en el rentat manual i he aprofitat per netejar els cubs de les rodes, que estaven bruts i plens de fang. En resum podrits.


En aquesta foto i l'anterior ja es pot veure la de porqueria dels cubs, tenint-ne més un que l'altre, concretament el de davant, que el vaig comprar de segona doncs el meu tenia una aleta dels radis trencada.

I com que abans de netejar s'ha de desmuntar, vaig treure retens i coixinets, plens de grasa reseca que hauran de ser canviats.


 
I posats a ensenyar fotos, de dos carburadors n'hauré de fer un. Per deu euros la parella (comprats a la Llotja de Sils) no està gens malament.


La merda que queda a dins és una pasta que deixa l'oli bastant pudenta que només es pot eliminar amb benzina.

I la tapa del càrter dret del motor, després de sorrejar va necessitar una soldada amb alumini ja que una part que estava rovellada i menjada es va foredar (encara que costi de creure l'alumini també es rovella, més ben dit reacciona, i es desfà, inflant-se i fent una espècie de sorreta blanca).

Tinc ganes de que torni a petar aquesta Cota i espero que els meus nebots no hi fassin les "salvatjades" que hi van fer els anteriors propietaris però es que amb una moto així amb dotze-catorze anys el destí està bastant ben predefinit. I Així ho demostra l'estat en que es troben la majoria de Cotas 49 de segona ma que no s'han restaurat.

dimecres, 2 de novembre del 2011

Eines: botiga tradicional o internet

Avui dedico un post a les eines que utilitzem per restaurar/reparar les nostres motos clàssiques.

en aquest cas concret parlaré dels extractors de pinyons o politges que també ténen altres usos com per exemple la extracció de coixinets.


doncs bé necessitava un extractor i vaig trucar a la botiga habitual de recamvis demanant preu d'un extractor. 65 euros un de dos potes senzillet i els preua anàven pujant com la escuma: 90 euros el de tres potes, 108 un maletí amb dos extractors... i vaig quedar glaçat perquè la veritat per només utilitzar-los dos o tres vegades l' any no valia la pena tal inversió.


Llavors se'm va ocorre mirar a ebay. Els preus baixaven una mica, però l'escàndol va ser al posar "bearing puller", és a dir el nom de l'eina en anglès. Un joc de tres extractors d'una qualitat suficient per a mi (entenc que per un taller mecànic podria ser que no) per poc més de 24 euros, posat a casa. Vaig fer la comanda el 24 d'octubre a mig matí i el dia 27 d' octubre tenia el paquet a la taula de la meva oficina. en una paraula increïble. Quan demanes quelcom én aquest país i vé per correus tarda més. Els Anglesos ens tornen a passar la ma per la cara tant en preu com en saber fer. Si volem sortir amb rapidesa de la crisis ja cal que espavilem, així no anirem enlloc.


La satisfacció del material comprat al ebay sempre ha sigut molt alta. Vaig comprar un extractor de retens super pràctic per extreure'ls del seu allotjament sense danys (Gracias Julian!) i la veritat que per menys de 10 euros posat a casa és un giny molt pràctic. Fa poc vaig canviar retens de la suspensió davantera de la scoopy 100 de la meva dona i en menys d' un minut vaig treure els retens.

Fa temps un mecànic veterà de Lloret davant una cosa que no vaig poder solucionar em deia: "L' eina fa la feina". I té tota la raó.

dilluns, 3 d’octubre del 2011

Montesada 2011

Una imatge val més que mil paraules!!!


11 anys de Montesada i despertant el mateix entusiasme que el primer dia!

Ens veiem el 12 d' octubre a Tona.

ViVa!