Maleïda bobina!

El passat 17 de març de 2012 es va celebrar a la vila de Calonge una nova edició del Cooper Rally, organitzat pel club Mini Cooper que ja va per la tretzena edició.

És una prova divertida, d'un sol dia, que sol ser com "jugar a casa" pels trams tant coneguts com Tossa-Sant Grau, Tossa-Sant Feliu, Els Àngels, Sta. Pellaia, Romanya... La primera edició que hi vaig participar, va ser la onzena, l'any 2010 (vaig quedar tercer classificat en moto), participant tot sol i l'any passat amb el meu company la segona vegada (que per cert va perdre el carnet de ruta i vam quedar desqualificats.

Aquest any hi participàven dos equips de motos de Tossa tots dos amb Yamaha SR 250 (Pont-Ferrando i Marchan-Nadal) un equip BMw R80 (Cardona-Mercader) un equip de Vespa (Janot) i un equip Bultaco Metralla (Curieses).

Bé tornant al que interessa, doncs aquest any, el dimarts abans de la prova, tal i com és habitual en mi, engego la moto per provar instrumentació i donar una volta per veure com va tot. com que soc dels que sempre tenen la moto al dia i a punt, ho faig en poc temps i si quelcom es trenca o faig just després de la prova anterior i no ho deixo per l'últim dia, que un ja no té edats per patir per aquestes coses. Vaig al pàrquing, tres cops de pedal i la fera rugeix com sempre. Provo instruments i tots funcionen bé, per tant la moto ha d'anar bé. Paro la moto, la trec del pàrquing, em calço les botes i la moto ja no engega!!.

Que estrany si fa un moment sonava d'allò més bé. Trec la bugia, derivo l'elèctrode a massa i no fa guspira. Trec la pipa de bugia, derivo el cable directament a massa i no guspireja!. Desconnecto els cables blaus que vénen del volant i fan guspira. La bobina s'ha mort, que estrany, però pot ser, és del 1979 (com jo es clar!). Comprovo la bugia amb la bobina de la impala i fa guspira.

Com que faré el rally sol, truco a en Carles demanant-li la bobina de la seva moto i l'endemà al migdia me la porta a casa. Ja som dimecres. A la tarda vaig al pàrquing i la seva bobina tampoc funciona. 2 bobines mortes en tan poc temps?. Truco a en Carles i em diu que l'últim cop que la va engegar devia fer uns quatre o cinc mesos amb lo que no és fiable que la bobina funcioni. I ara comença la odissea per trobar una bobina de pressa i corrents per dimecres (dia de tancament de les inscripcions) La bobina d' en Carles era una Motoplat nova per estrenar (snif snif) la tenia en Jaume guardada al taller com una relíquia. A més quant dic nova vull dir de les últimes de Motoplat amb entrada pel tacòmetre. Era la última per tant no n'hi queden més. Volto per alguns tallers de Lloret i res de res. Només ho podria trobar a casa d'un Montesista. Truco  a en Xavi Tibau i no en té. Em fa la gestió per cercar una bobina nova. Només em troba de la casa Levistronic (antiga Femsa) que no duren més de dos anys. Dijous provo les dos bobines a la moto d'en Carles i de guspires ni una. Al final trobo una bobina de la marca DZE a Hugo Pla (antics Motoplat), fora de plaç per inscriure'm, perquè la rebo dijous i no vull inscriure'm sense provar la moto. Total que dijous vaig al pàrquing, poso la bobina i la moto torna a ser el rellotge que era abans.

Em va saber greu perquè es un rally molt divertit, que serveix per retrobar vells coneguts que fan gairebé tot el campionat moto clàssic, però tot hi així, no em vaig perdre la sortida el dissabte des de Calonge per saludar-los juntament amb en Taberner (hi havia dos equips de motos de Tossa). També vaig estar a la curva del catxa amb els del M.C. Tossa.

Per la propera serà i si no, més proves hi hauran.

Montesa Impala: 50 anys.

El diumenge 4 de desembre del 2011 es va donar el tret de sortida als actes de celebració del 50è aniversari de la Montesa Impala. L'aniversari pròpiament serà el 2012 però si s'esperava a la Auto retro del 2012 més que l' inici seria la clausura, i s'ha avançat a la fira del 2011. De fet, ara fa just 50 anys s'havien preparat tres Montesa Impala 175 (La perla, la baobab i la lucharniega), les quals navegaven cap a Ciutat del Cap per creuar Africa fins a Túnez i entrar a Catalunya per Andorra direcció Barcelona. Es va creure que si es feia la ruta cap a casa i no desde casa hi hauria més probabilitats d' èxit i així va ser: durant 20.000 km de travessia les Impalas van anar com van sempre, com un rellotge.

Per aquest dia el Moto club impala va preparar vàries activitats:

Un espectacular stand a la fira Auto retro, que ja va per la seva 28ena edició (La Llotja de Sils és més antiga). Era un plaer parlar amb els impaleros sobre les motos que hi havien exposades, o amb en Doro Chamorro que em va comentar que quant va entrar a treballar a la fàbrica de Montesa s'estava preparant la operació impala i a part dels elements que es veu a simple vista que provenen de la Brio, em va explicar el sistema d' hidràulics de la suspensió davantera, que era el mateix que la brio però que amb la brio no va donar resultat. Finalment per la impala es va optar per un sistema nou.

Una volta pel circuit de Montjuïc, amb parada a la caseta del migdia (al sot del migdia) per esmorzar.

La presentació i sortida simbòlica de la iniciativa del Impalero Luís Serrano "vuelta a España por etapas", que consisteix en passejar per la geografia española una placa amb motiu del 50 aniversari de la impala per relleus a través d'impaleros amb la seva impala o derivades.

La presentació i sortida simbòlica de la trobada del dakar 2012, iniciativa d' Edu Cots, acompanyat de Carles Humet i Ignasi Guàrdia (actualment a Xile) i rememorar a petita escala la operació impala.

Tercera reedició del llibre Operación Impala de Manolo Maristany on s' expliquen les vivències de la travessia a Àfrica recorrent 20.000 km a sobre de les Montesa Impalas, acompanyat per Oriol Regàs, Tei Elizalde, Rafa Marsans i Enrique Vernis. Manolo Maristany, a pesar dels seus 81 anys gaudeix d'una vitalitat envejable i ens va fer passar una bona estona durant la presentació del llibre, acompanyat de la seva dona, Enrique Vernis, Xavi Arenas (President del Moto Club Impala) i Xavier Permanyer.

Manolo Maristany en cap moment va deixar d'atendre a la gent, trobant-se molt còmode signant autògrafs i deixant-se fotografiar.

La gent feia cua per a tenir la edició del llibre signada per l'autor.

Com a personalitats, cal destacar els germans Sirera i Josep Maria Busquets, pilots de Montesa. En aquesta foto podem observar Xavier Permanyer donant explicacions a Jose Luís Milà (germà de Leopoldo Milà) i Mercedes Milà, filla i neboda respectivament dels dos anteriors, declarada com a impalera, va protagonitzar un anunci televisiu de la Montesa Impala 2 a mitjans dels anys vuitanta (des de llavors ha sortit sovint a la televisió).

L'stand del moto club va ser molt concorregut, doncs els seus 140 m2 i la organització que disposava feia goig.  Vam poder gaudir d'un motor amb càrter obert en alguns dels seus punts per poder observar amb detall el seu funcionament, pòsters, merchandaising, el número 5 de la revista Impala ViVa... Felicitats a tots els qui vau fer possible aquest muntatge!

I aquesta foto, amb la Impala 4M-0002, és el xassís número 2, el més antic que es conserva del model Impala i com veieu en perfecte estat.

Parlant amb en Salva Talavera al sot del migdia li vaig preguntar si fa 30 o 40 anys s'hagués imaginat que hi haurien tantes Impalas al carrer i fer una festa així, evidentment em va contestar que no, que mai s'ho hagués imaginat.

Per molts anys a tots i ViVa.

I la Cota?

Doncs poc a poc va fent!. Tenia clar que era un projecte a mig - llarg termini i aniria fent quan em vingués es de gust però des del febrer d'aquest 2011, tinc més feina de la que tenia abans. Els qui em coneixeu ja sabeu que soc un cul inquiet, defensor de causes perdudes, que la justicia social és un concepte que tinc molt clar, el qual intento aplicar (i ara no voldria semblar a cap polític que estan de campanya). El fet es que des del febrer he assumit la presidència de l'Associació de veïns del casc antic de Lloret i això porta feina, feina que hi dedico molt de temps (la meva dona diu que massa). Crec amb les possibilitats del barri i estem endegant una sèrie de projectes molt interessants. Això implica que la Cota vagi més lenta, però allà està, esperant silenciosament que li presti atenció. I perdoneu-me que em desviï del post però a vegades no actualitzo el blog tant sovint com voldria.

 

Aquesta tarda abans de pujar a la feina, anava amb la Scoopy (no us penseu, és una SH-100 dos temps com si no! del 2001 que també em dona feina, fa poc li he canviat rodets guies i corretja del variador, neteja del embragatge i canvi de retens i oli botelles suspensió davantera) he parat a la benzinera, en el rentat manual i he aprofitat per netejar els cubs de les rodes, que estaven bruts i plens de fang. En resum podrits.

En aquesta foto i l'anterior ja es pot veure la de porqueria dels cubs, tenint-ne més un que l'altre, concretament el de davant, que el vaig comprar de segona doncs el meu tenia una aleta dels radis trencada.

I com que abans de netejar s'ha de desmuntar, vaig treure retens i coixinets, plens de grasa reseca que hauran de ser canviats.

 

I posats a ensenyar fotos, de dos carburadors n'hauré de fer un. Per deu euros la parella (comprats a la Llotja de Sils) no està gens malament.

La merda que queda a dins és una pasta que deixa l'oli bastant pudenta que només es pot eliminar amb benzina.

I la tapa del càrter dret del motor, després de sorrejar va necessitar una soldada amb alumini ja que una part que estava rovellada i menjada es va foredar (encara que costi de creure l'alumini també es rovella, més ben dit reacciona, i es desfà, inflant-se i fent una espècie de sorreta blanca).

Tinc ganes de que torni a petar aquesta Cota i espero que els meus nebots no hi fassin les "salvatjades" que hi van fer els anteriors propietaris però es que amb una moto així amb dotze-catorze anys el destí està bastant ben predefinit. I Així ho demostra l'estat en que es troben la majoria de Cotas 49 de segona ma que no s'han restaurat.

Eines: botiga tradicional o internet

Avui dedico un post a les eines que utilitzem per restaurar/reparar les nostres motos clàssiques.

en aquest cas concret parlaré dels extractors de pinyons o politges que també ténen altres usos com per exemple la extracció de coixinets.

doncs bé necessitava un extractor i vaig trucar a la botiga habitual de recamvis demanant preu d'un extractor. 65 euros un de dos potes senzillet i els preua anàven pujant com la escuma: 90 euros el de tres potes, 108 un maletí amb dos extractors... i vaig quedar glaçat perquè la veritat per només utilitzar-los dos o tres vegades l' any no valia la pena tal inversió.


Llavors se'm va ocorre mirar a ebay. Els preus baixaven una mica, però l'escàndol va ser al posar "bearing puller", és a dir el nom de l'eina en anglès. Un joc de tres extractors d'una qualitat suficient per a mi (entenc que per un taller mecànic podria ser que no) per poc més de 24 euros, posat a casa. Vaig fer la comanda el 24 d'octubre a mig matí i el dia 27 d' octubre tenia el paquet a la taula de la meva oficina. en una paraula increïble. Quan demanes quelcom én aquest país i vé per correus tarda més. Els Anglesos ens tornen a passar la ma per la cara tant en preu com en saber fer. Si volem sortir amb rapidesa de la crisis ja cal que espavilem, així no anirem enlloc.

La satisfacció del material comprat al ebay sempre ha sigut molt alta. Vaig comprar un extractor de retens super pràctic per extreure'ls del seu allotjament sense danys (Gracias Julian!) i la veritat que per menys de 10 euros posat a casa és un giny molt pràctic. Fa poc vaig canviar retens de la suspensió davantera de la scoopy 100 de la meva dona i en menys d' un minut vaig treure els retens.

Fa temps un mecànic veterà de Lloret davant una cosa que no vaig poder solucionar em deia: "L' eina fa la feina". I té tota la raó.

Montesada 2011

Una imatge val més que mil paraules!!!

11 anys de Montesada i despertant el mateix entusiasme que el primer dia!

Ens veiem el 12 d' octubre a Tona.

ViVa!

La crida de la Selva

La tercera edició de la crida de la selva, va tornar a ser un èxit. Malgrat el mal temps 14 Montesas, concretament 13 impalas i una Enduro 360 H6 d'un servidor es van donar cita al passeig de Sa Caleta de Lloret de Mar.

Foto gentilesa d'en Jaume Dominguez (http://www.montesadna.blogspot.com/)

La cita era a les 9:30 i la pluja obligava a esperar al últim moment per sortir tot i que els que venien de Barcelona, alguns xops com pops aprofitaven per assecar-se al bar la cova amb un cafetó ben calentó.

En el moment que em disposo a sortir del parking cau un aigüat que fa por. Arribo a l'Ajuntament amb penes i treballs ja que la moto anava "grassa" i amb un cop de gas el cable del carburador va saltar. Sota l' aigüa porto la moto fins a casa la meva mare (per proximitat), obro elc arburador, poso bé el cable, i engejo perfectament, tornant  aser el rellotge que és habitualment aquesta moto. A les 10:30 arribo sota la mirada atenta de la resta de membres quan ja pensava que no hi serien.

Parlant una estona decidim fer Tossa-Sant Feliu i Platja d' Aro fer un volt per la Retro de Platja d'Aro i tornar a Lloret estripant per quatre curves per anar a l'antic sybiu's a dinar.

Fem una breu parada a Sant Feliu per reagrupar-nos i fer alguna foto.

Cal esmentar que inicant el tram Lloret-Tossa vam poder notar que el terra era un mirall, feia temps que no plovia i tota la "merda" de la carretera deixa una fina pel·lícula que no es veu però que hi és i en qualsevol moment pots anar al terra. Això és el que li va passar a en Jordi Martí en la primera corva de Tossa-Sant Feliu, per sort sense consequències físiques importants per ell. La seva impala 2 va necessitar un "cosit" del "coco" del llum amb unes quantes brides de nylon!!

Foto gentilesa d'en Jaume Dominguez (http://www.montesadna.blogspot.com/)

Vam arribar a la retro de Platja d'Aro sota la expectaciód els visitants i firaires doncs 14 Montesas es feien notar. Decidim donar un volt per la fira i a les 13:00 hores marxar cap a dinar fent la mateixa ruta d' anada. En Salva Talavera que va anar a la retro al sentir-nos ens va venir a saludar i abans de marxar ens va prometre una cervesa per a tots direcció a Sant Feliu. Alhora de marxar vam parar un moment on haviem quedat amb en Salva i vam aprofitar per saludar la seva dona la Pili i vam declinar la seva invitació doncs la reserva del restaurant ens feia fer la ruta tal i com ens agrada alegrement.

La toranda cap incident, només destacar que al darrera portava la Susanna Permanyer demostrant un gran nivelld e pilotatge de la seva impala, com no podia ser menys!. La moto de la familia se la coneix molt bé.

Pròxima cita: 12 d'octubre del 2011 a Tona!!





Impalada (la de BCN)

El passat 18 de juny va tenir lloc la tradicional Impalada. Aquesta podriem qualificarla com la Impalada originària que des de temps immemorials s' ha fet a Barcelona (organitzada per la PMB i en "Kiku" Romeu) i ha donat lloc al naixement de la Impalada Murciana.

La cita era al restaurant Mas Corts de Sant Fost de Campsentelles a les vuit del matí per formalitzar la inscripció, l' esmorzar, recollir la samarreta i altres regals i fer la "photo call" com a novetat aquest any.



Photo Call Impalada

Els de la Selva Marítima (Lloret i Tossa) ens vam reunir a la benzinera Cepsa de Lloret a les set del matí per realitzar la ruta plegats: , Joan Martí i el seu fill (Gerard), Josep Mayol un servidor i la meva dona de "paquet" i amb impala 2 Angel Garcia Jordí Martí i Xavi Tibau.

 

El dia pintava una mica fresc doncs estava una mica ennuvolat però sense risc de pluja.

Al tram deSant Llorenç Savall abans d' arribar a Granera en Doro sortia de la carretera en un revolt i la seva impala va quedar molt malmesa de la direcció axafant totes les barres sense lamentar danys personals. Més endevant, a uns 500 metres, vaig viure en persona l' accident de l' Andrés "el chicharra" com l' anomenen els seus colegues murcianos. El pobre home (63 anys) venia a fer una impalada a 700 km de casa seva i en una corva, per no colisionar amb una ciclista, va clavar frens anant a parar contra el guardarraíls, es va agafar a la part superior del mateix i metres era "arrastrat" per la inercia de la moto, on s' ajunten els guardarraíls sempre hi ha un canto viu alla es va fer un impressionant tall al braç en forma de set que va necessitar 70 punts de sutura. Vam trucar a emergències i van venir immediatament amb un helicòpter i una ambulància fent la primera assistència enmig de la carretera. La seva presència va ser immediata.

Per a mi i la dona aquí es va acabar la ruta ja que vam ser testimonis d' un accident i vam estar esperant més d' una hora els mossos d' esquadra per fer l' atestat. En Carles Baró i en Santi Ruiz com a membres del MCI es van quedar també amb nosaltres. Quant veus una cosa així et queda una cosa a dins del cos que no condueixies igual!

Fruit de  la col·laboració entre cerveses Moritz i el Moto Club Impala, a part d' obsequiar-nos amb varis refigreris de cervesa, vam poder guadir d' aquesta preciosa Impala 2 carenada "estil Moritz" que va ser recuperada pocs dies abans de l' oblit.

Les motos dels "més racing" del motoclub i primers en arribar Josep Benaiges, Santi Trias "Panther" i companyia.

Aquesta impala sense matrícula, no va ser en Mayol de Tossa qui se la va carregar com en la Impalada del 2010 al Tibidabo.

I vet aquí un gat, vet aquí un gos, que aquest conte ja s' ha fos!