dijous, 17 de novembre de 2011

I la Cota?

Doncs poc a poc va fent!. Tenia clar que era un projecte a mig - llarg termini i aniria fent quan em vingués es de gust però des del febrer d'aquest 2011, tinc més feina de la que tenia abans. Els qui em coneixeu ja sabeu que soc un cul inquiet, defensor de causes perdudes, que la justicia social és un concepte que tinc molt clar, el qual intento aplicar (i ara no voldria semblar a cap polític que estan de campanya). El fet es que des del febrer he assumit la presidència de l'Associació de veïns del casc antic de Lloret i això porta feina, feina que hi dedico molt de temps (la meva dona diu que massa). Crec amb les possibilitats del barri i estem endegant una sèrie de projectes molt interessants. Això implica que la Cota vagi més lenta, però allà està, esperant silenciosament que li presti atenció. I perdoneu-me que em desviï del post però a vegades no actualitzo el blog tant sovint com voldria.

 

Aquesta tarda abans de pujar a la feina, anava amb la Scoopy (no us penseu, és una SH-100 dos temps com si no! del 2001 que també em dona feina, fa poc li he canviat rodets guies i corretja del variador, neteja del embragatge i canvi de retens i oli botelles suspensió davantera) he parat a la benzinera, en el rentat manual i he aprofitat per netejar els cubs de les rodes, que estaven bruts i plens de fang. En resum podrits.


En aquesta foto i l'anterior ja es pot veure la de porqueria dels cubs, tenint-ne més un que l'altre, concretament el de davant, que el vaig comprar de segona doncs el meu tenia una aleta dels radis trencada.

I com que abans de netejar s'ha de desmuntar, vaig treure retens i coixinets, plens de grasa reseca que hauran de ser canviats.


 
I posats a ensenyar fotos, de dos carburadors n'hauré de fer un. Per deu euros la parella (comprats a la Llotja de Sils) no està gens malament.


La merda que queda a dins és una pasta que deixa l'oli bastant pudenta que només es pot eliminar amb benzina.

I la tapa del càrter dret del motor, després de sorrejar va necessitar una soldada amb alumini ja que una part que estava rovellada i menjada es va foredar (encara que costi de creure l'alumini també es rovella, més ben dit reacciona, i es desfà, inflant-se i fent una espècie de sorreta blanca).

Tinc ganes de que torni a petar aquesta Cota i espero que els meus nebots no hi fassin les "salvatjades" que hi van fer els anteriors propietaris però es que amb una moto així amb dotze-catorze anys el destí està bastant ben predefinit. I Així ho demostra l'estat en que es troben la majoria de Cotas 49 de segona ma que no s'han restaurat.

Cap comentari:

Publica un comentari