Amb el permís del MCI aquí teniu el cartell promocional. Afineu les màquines que ja queda menys!!!
dimarts, 18 de maig del 2010
Impalada 2010
Torna la impalada, que en aquesta edició del 2010 serà el 3 de juliol per les terres del sud de Barcelona, acabant a Torrelles de Foix. Per a més informació visiteu la web del Moto Club Impala.
Amb el permís del MCI aquí teniu el cartell promocional. Afineu les màquines que ja queda menys!!!
Amb el permís del MCI aquí teniu el cartell promocional. Afineu les màquines que ja queda menys!!!
divendres, 9 d’abril del 2010
11è Cooper Rally, Gran Premi Vila de Calonge-Sant Antoni
El 27 de Març de 2010 es va celebrar a Calonge l' 11è Cooper Rally, prova puntuable per al Campionat de Regularitat de Catalunya, en la que la categoria de motos hi era present.
Com que feia temps que tenia ganes d' anar en moto, des de la Montesada (12 d' octubre de 2009) que no ho feia, i la Enduro feia molt de temps que estava parada a última hora vaig decidir participar-hi. El meu company habitual d' aventures, inmers en la preparació de les seves noces (es casa el 8 de Maig) en va dir que no podia participar en la prova, l' augment de feina, ITV caducada, preparar la moto... amb el que vaig decidir anar-hi sol.
Els qui em coneixeu, ja sabeu que m' agrada ultimar fins l' últim detall i anar evolucionant aquest tros de moto que és la Montesa Enduro 360 H-6. Ja feia temps que tenia preparats un suport "made by me" amb passamà per montar road-book i crono, el que tenia no m' agradava gens i això d eno porvar-ho em va passar factura. Vaig instal·lar un rectificador de corrent d' alterna a contínua, primer pas per instal·lar-hi una bateria, que va donar força bo resultat.
El divendres 26 vaig a Calonge, verifico, m' emporto el transponder a casa i ho monto tot al parking, amb la tranquilitat de tenir la feina feta. Poso una motxilleta lligada amb un pop pels tubs d' oli i cap a sopar i dormir que l' endemà s' ha de matinar.
Surto de Lloret a dos quarts de vuit del matí. Primera parada obligada a la benzinera per omplir el bidó auxilliar de 6 litres del darrerre, no sabeu la set que té aquesta moto. Engejo la moto i el crono es penja!! Perfecte, Primer Premi especialista "Llei de Murphy". Enfilo la C-63 cap a Vidreres, primer error!! Quan vaig provar el suport no es movia res i semblava que ja havia descobert el suport definitiu. Amb el pes del roadbook té molt de moviment l' aire li toca de ple, motiu pel qual gairebé faig tot el viatge per l' autovia amb la mà esquerra damunt del roadbook per no trencar el suport, començem bé i encara no he ni arribat a Calonge. Sembla que en Murphy s' ha decidit a no deixar-me sol i fer-me companyia avui.
Arrribo a Calonge amb temps, relligo el suport amb brides (porteu-ne sempre, realment són útils i no estorben), desmonto el crono li desconecto la iluminació ja que no em farà falta li faig un reset i funciona. No tinc temps de calibrar i "passo" de fer-ho vull anar tranquil.
Som quatre equips de moto, Toni Janot i Josep Maria Delcor equip conegut de Vespas, Manel Malo amb Vespa i Claudio Curieses amb Bultaco streaker, el tercer un servidor i el quart en Josep Cardona, membre de la penya motorista Barcelona, home de motos i rallys participava amb en "Kiku" Romeu en la organització de les primeres Impaladas, Rally Directius fet el 1996 o 1997 a Lloret de Mar per la Federació Catalana de Motociclisme, particpava en aquesta ocasió amb una BMW R 80 ST.
Ens visita l' Àlex del Moto Club Impala per donar ànims, gràcies Àlex això sempre va bé i fa il·lusió veure com gent del MCI s' interessa per les proves de regularitat llàstima que no em siguem més.
La sortida va bé, sembla que el suport es mou però pot aguantar bé, i el crono funciona amb una petita diferència. Al primer control horari arribo tard perquè tant de mirar el suport tiro recte en una rotonda quan havia de girar i haig de parar a posar benzina.
A partir d' aquí els trams es desenvolupen força bé, no vull continuar mirant més el suport si es trenca que es trenqui, de tant en tant paro i miro que les brides aguantin. Vaig gastar-ne un paquet de 25. La diferència del crono em fa anar avançat i això que vaig anar clavat a la mitja, però arribava uns metres abans del que ho havia de fer.
I que dir-vos dels trams, la Ganga aborrit, Santa Pellaia i els Ángels millor, Romanyà d' aquella manera, i Sant Grau-Tossa-Sant Feliu conegut i a fons per fer la mitja (49,9 Km /h) vaig adelantar a en Josep i tot!! .I Sant Feliu-Canyet-Sant Grau divertit però el sol de cara fa que no vegis res i la mitja va baixar!!.
Agraïr el noi de la benzinera Repsol de l' autovia a Platja d' Aro a Santa Cristina d' Aro que em va donar quatre o cinc brides i vaig poder arribar a Calonge ja que havia esgotat les meves!!
La Enduro sense problemes, com sempre!!
Tot i això un meritori Tercer lloc a la categoria de motos que em deixa molt content, conscient de quins van ser els errors i fent-me plantejar moltes coses per a futures proves i curses, ja que aquesta és la que millorque he fet i menys problemes he tingut. Perquè serà?. Caldrà estudiar-ho. Com sempre el bon ambient motard es va fer palés!!!.
Com que feia temps que tenia ganes d' anar en moto, des de la Montesada (12 d' octubre de 2009) que no ho feia, i la Enduro feia molt de temps que estava parada a última hora vaig decidir participar-hi. El meu company habitual d' aventures, inmers en la preparació de les seves noces (es casa el 8 de Maig) en va dir que no podia participar en la prova, l' augment de feina, ITV caducada, preparar la moto... amb el que vaig decidir anar-hi sol.
Els qui em coneixeu, ja sabeu que m' agrada ultimar fins l' últim detall i anar evolucionant aquest tros de moto que és la Montesa Enduro 360 H-6. Ja feia temps que tenia preparats un suport "made by me" amb passamà per montar road-book i crono, el que tenia no m' agradava gens i això d eno porvar-ho em va passar factura. Vaig instal·lar un rectificador de corrent d' alterna a contínua, primer pas per instal·lar-hi una bateria, que va donar força bo resultat.
El divendres 26 vaig a Calonge, verifico, m' emporto el transponder a casa i ho monto tot al parking, amb la tranquilitat de tenir la feina feta. Poso una motxilleta lligada amb un pop pels tubs d' oli i cap a sopar i dormir que l' endemà s' ha de matinar.
Surto de Lloret a dos quarts de vuit del matí. Primera parada obligada a la benzinera per omplir el bidó auxilliar de 6 litres del darrerre, no sabeu la set que té aquesta moto. Engejo la moto i el crono es penja!! Perfecte, Primer Premi especialista "Llei de Murphy". Enfilo la C-63 cap a Vidreres, primer error!! Quan vaig provar el suport no es movia res i semblava que ja havia descobert el suport definitiu. Amb el pes del roadbook té molt de moviment l' aire li toca de ple, motiu pel qual gairebé faig tot el viatge per l' autovia amb la mà esquerra damunt del roadbook per no trencar el suport, començem bé i encara no he ni arribat a Calonge. Sembla que en Murphy s' ha decidit a no deixar-me sol i fer-me companyia avui.
Arrribo a Calonge amb temps, relligo el suport amb brides (porteu-ne sempre, realment són útils i no estorben), desmonto el crono li desconecto la iluminació ja que no em farà falta li faig un reset i funciona. No tinc temps de calibrar i "passo" de fer-ho vull anar tranquil.
Som quatre equips de moto, Toni Janot i Josep Maria Delcor equip conegut de Vespas, Manel Malo amb Vespa i Claudio Curieses amb Bultaco streaker, el tercer un servidor i el quart en Josep Cardona, membre de la penya motorista Barcelona, home de motos i rallys participava amb en "Kiku" Romeu en la organització de les primeres Impaladas, Rally Directius fet el 1996 o 1997 a Lloret de Mar per la Federació Catalana de Motociclisme, particpava en aquesta ocasió amb una BMW R 80 ST.
Ens visita l' Àlex del Moto Club Impala per donar ànims, gràcies Àlex això sempre va bé i fa il·lusió veure com gent del MCI s' interessa per les proves de regularitat llàstima que no em siguem més.
La sortida va bé, sembla que el suport es mou però pot aguantar bé, i el crono funciona amb una petita diferència. Al primer control horari arribo tard perquè tant de mirar el suport tiro recte en una rotonda quan havia de girar i haig de parar a posar benzina.
A partir d' aquí els trams es desenvolupen força bé, no vull continuar mirant més el suport si es trenca que es trenqui, de tant en tant paro i miro que les brides aguantin. Vaig gastar-ne un paquet de 25. La diferència del crono em fa anar avançat i això que vaig anar clavat a la mitja, però arribava uns metres abans del que ho havia de fer.
I que dir-vos dels trams, la Ganga aborrit, Santa Pellaia i els Ángels millor, Romanyà d' aquella manera, i Sant Grau-Tossa-Sant Feliu conegut i a fons per fer la mitja (49,9 Km /h) vaig adelantar a en Josep i tot!! .I Sant Feliu-Canyet-Sant Grau divertit però el sol de cara fa que no vegis res i la mitja va baixar!!.
Agraïr el noi de la benzinera Repsol de l' autovia a Platja d' Aro a Santa Cristina d' Aro que em va donar quatre o cinc brides i vaig poder arribar a Calonge ja que havia esgotat les meves!!
La Enduro sense problemes, com sempre!!
Tot i això un meritori Tercer lloc a la categoria de motos que em deixa molt content, conscient de quins van ser els errors i fent-me plantejar moltes coses per a futures proves i curses, ja que aquesta és la que millorque he fet i menys problemes he tingut. Perquè serà?. Caldrà estudiar-ho. Com sempre el bon ambient motard es va fer palés!!!.
diumenge, 14 de febrer del 2010
Tot reblant el "coco" de la impala
Un divendres a la tarda pot donar per fer moltes coses però quan t' en proposes moltes, n' acabes fent poques.
Feia una setmana que tenia el "coco" de la impala a casa per reblar (altrament malt dit "rematxar" però en blog cal ser una mica correcte) les rosques de suport del "coco" a les orelles de la direcció.
Aquests reblons són de ferro, i pel qui no ho sàpiga, abans d' utilitzar s' ha de debilitar el material, per tant, els cremarem amb el soplet o pistola de calor dos cops, així debilitem el material i al picar aconseguirem l' efecte que volem.
En el meu cas, l' únic problema era que havien agafat tant de joc que el "coco" es movia molt, i cada cop més pel que vaig decidir desmontar-ho i poder-ho solucionar bé sense gaires esforços, re-reblant els reblons (caram tot són "re").
Per fer aquesta feina necessitava un cargol de mètric 10 , amoladora, un tall de passamà i un martell per picar.
El mètric 10 amb la amoladora li donem forma com de cul d' ou per poder picar. Faig la feina en va perquè jo volia picar per fora però m' adono que al voltant del rebló té forma còncava (cap endins), per tant, per rectificar la forma o no enfonsar més picaré des de dins.
Agafo un retall de passamà per estacar al cargol amb forma de cul d' ou a la punta, hi faig reposar el "coco" i amb un altre tall de passamà pico des de dins per tancar el rebló.
dimarts, 12 de gener del 2010
Eina per desmontar esmorteïdors
Tant a la impala com a l' enduro quan les vaig restaurar vaig optar per comprar nous els esmorteïdors i passar de restaura-los. Ja feia temps que em rondava pel cap desmontar-los però aquests no van amb el sistema que utilitza betor actualment o en els més moderns de l' època que consisteix amb una pletina oberta per un costat que al comprimir la molla, es treu i queda lliure, si van amb contrafemella és una mica més complicat.
Mirant per la web havia vist moltes eines però c
ap em convençia jasigui pel preu o per ser molt aparatoses. Fa uns dies m' hi vaig posar i vaig veure un sistema rudimentari però senzill i eficaç, com una espècie de mordassa que manté l
a molla comprimida i m' he decidit a fer-lo (si pot semblar plagi i tot però que hi farem. A continuació us detallo com l' he fet.
Material:
80 cms de passamà de 10X50
50-60 cms de passamà 4X25.
1 varilla de mètric 10 (1 metre)
2 arandeles M10
2 femelles M10
1 cargol M
12X50
1 arandela M12
1 femella
M12.
Eines:
soldador
Electrodes
Amoladora
Disc de tallar
Disc de pulir milfulles
1 clau de becs
Joc de broques
Primerament del passamà gruixut li fem un tall de 83 mm contant que 23 son de l' a
mplada del suport de l' esmorteïdor i 30 l' alçada que necessitem per fer el supo
rt per la part inferior de l'
esmorteïdor. Per tant a aquests 83mm i fem dos marques a 30mm de cada punta i presentem el suport de l' esmorteïdor. Un cop tot quadra de mides amb l' amoladora i el disc de tallar , tallem allà on hem fet les marques sense acabar-o de tallar deixem un parell de mm. Aquí on hem fet el tall dobleguem el passamà perquè faci forma d' "u" i un cop s' ha doblegat, soldem el tall que hem fet.
A continuació soldem la "U" feta al passamà gruixut i fem un forat amb la broca del 12 per passar-hi el
cargol que ha de collar l' esmorteïdor al suport. Presentem l' esmorteïdor i pres
entem el lloc on foradarem amb la broca del 10 per collar-hi la varilla de mètric 10 a fi i efecte que quedi el més recta possible.
Amb el passamà prim i fem un tall sense arribar al final a 20 mm d' una de les puntes i ho girem formant un angle de 90 graus. Reemplenem el tall fet amb soldadura.
A continuació hi soldem la varilla de M10 i la collem al suport o peu.
Ja
tenim el suport a punt, ara es hora de posar-hi l' esmorteïdor i anar collant les femelles del la varilla de M10 fins que la molla baixi fins arribar al punt en que es pugui introduïr una clau anglesa. Quan es així s' afluixa la contrafemella de l' espàrreg i es treu el suport superior. Ara la molla ja queda lliure i podem "despullar l' esmorteïdor.
En un proper post ja realitzaré el procés de montatge i restauració a veure com queden aquests telesco "hidrobag". Depenent de com
quedin, el proper torn serà pels de la impala.
dimarts, 13 d’octubre del 2009
La crida de la Selva
El 19 de setembre de 2009, organitzat per els germans Martí i el Motclub Impala es feia la I crida de la Selva, degut a que el Moto Club Impala té molts socis de la Selva (Lloret principalment i Tossa) era com fer els hi un petit homenatge a la seva col·laboració.
Vam quedar a les 9 del matí al camí de la Platja de Sa Caleta on 26
monteses i alguna moto més Horex Alemana, la frontera d' en Lluís Soler
(que com a bona Bultaco no va durar gaire) i una vespa 125 precioses.
La ruta va enamorar d' allò més als assistents, la Dominica va "flipar" amb la Carretera de Lloret a Tossa i Tossa Sant Feliu tant per les corves com pel seu paisatge de pins vora mar, realment, és digne dels millors elogis. De SAnt FEliu vam anar cap a Calonge per fer la ganga, després cap a la Bisbal per fer Santa Pellaia, Campllong, variant de Platja d' Aro fins Sant Andreu Salou, Llagostera, Tossa i de nou Llloret per acabar a la Platja de CAnyelles.
Per recuperar forces, un bon dinar al Restaurant Cala Canyelles de Lloret. No hi va haver incidències remarcables excepte la retirada de la Frontera per la pèrdua d' oli del retén del pinyó d' atac i una petita gripadeta de la Crono 350 ex Lluís Soler que vam solventar empenyent-la des d' una pujada, on segurament vam desclavar algun aro del pistó.
dilluns, 14 de setembre del 2009
Endurada Lloret-Rupit
Ja a princpis d' any, als voltants del mes d' abril vam anar fins a Rupit amb les Monteses acompanyats d' una Honda XR-400 d' en Jaume i una XT 600 d' en Salvi. La Enduro 250 H-6 va donar bastants de problemes i vam deduïr que no tenia un problema de carburació perquè moments anava seca, moments anava grassa fins que a poc centenars de metres del túnel el pistó va dir "prou" i es va gripar.
La gripadeta va ser lleugera, desclavar aros netejar i pulir pistó i camisa per treure el material sobrant de l' enganxada li van donar una nova vida. (Ja vam gripar el desembre i la vam "resucitar" amb rectificat de camisa i pistó de sobremida). Quan hi vam tornar de nou vam decidir treure el poc fiable volant magnètic d' electrònica de motos això d' anar sense xaveta no em convenç.
Vam sortir direcció Santa Coloma per anar a la carretera de Castanyet i fer el Subirà, tram mític del Costa Brava. En Carles al entrar al tam de terra no havia canviat el xip de l' asfalt i a la primera corva ja va caure tastant la duresa del terra i volia anar en pantalons pirata l' home al·legant que feia calor, comli haguessin quedat les cames!!!.
Després del Subirà vam anar a l' ermita de la Mare de Déu del Coll a esmorzar a l' hostal del coll, quina botifarra amb mongetes de santa pau més bona i un pa (fet per ells deliciós). Com que la meva enduro pujant ja li havia posat reserva, vam anar a la Cellera de Ter a posar benzina i au, torna cap amunt, Panta de Susqueda i pista forestal fins a Rupit!!!.
Ara la moto va com un rellotge no suís però gairebé. Semblava que dueim una carburació un pelet seco
ta en altes i correcta en baixes però al pujar aquesta vegada a Rupit i fer treballar el xiclé de baixes, es va demostrar no ser així. La moto s' ofegava bastant, petardejant i calant-se. En Carles la tenia que engejar gas a fondo i amb l' aixeta tancada. La tobera del carburador misteriosament se li ha donat i cada dos per tres se li sortia, a veure si en trobem una un pèl més petita i ajusta millor. Tronant tronant tronant quan arribem al tros emporlanat que ens porta a Rupit i que bé del Pantà de Sau, decidim tornar i com que havíem pujat pel camí llarg ara baixe pel curt, on baixar pels eucaliptus amb aquelles pedres es fa cansat i tècnic encara que alguns patíen més, altres no tants i algún que disfrutava com peix a l' aigua.
ta en altes i correcta en baixes però al pujar aquesta vegada a Rupit i fer treballar el xiclé de baixes, es va demostrar no ser així. La moto s' ofegava bastant, petardejant i calant-se. En Carles la tenia que engejar gas a fondo i amb l' aixeta tancada. La tobera del carburador misteriosament se li ha donat i cada dos per tres se li sortia, a veure si en trobem una un pèl més petita i ajusta millor. Tronant tronant tronant quan arribem al tros emporlanat que ens porta a Rupit i que bé del Pantà de Sau, decidim tornar i com que havíem pujat pel camí llarg ara baixe pel curt, on baixar pels eucaliptus amb aquelles pedres es fa cansat i tècnic encara que alguns patíen més, altres no tants i algún que disfrutava com peix a l' aigua.Ruxims que compactaven una mica la terra i podíem córrer més, i des del Pantà de Susqueda fins a a la betzinera de la Cellera un ruixat més intens però refrescant.
Passat Riudarenes l' espant va ser gros, l' enduro d' en Carles regalimava força oli del tap de buidatge de l' embragatge. Estarà fluix? Que extrany, el toco per apretar-lo i "voilà" s' em queda a les mans poso el dit per no perdre oli però no es plan d' anar a lloret amb un dit al tap sense poder canviar de marxes. Sort que la ronyonera porto un tap de càrter, inclinem la moto perquè no perdi, el treiem i posem el nou. La meva ronyonera sembla una ferreteria.
La propera, 19 de setembre, la crida de la selva del moto club impala, si tenim la moto apunt es clar.
dimecres, 8 de juliol del 2009
Impalada 2009
Que explicar de la impalada? Doncs per qui no sàpiga que és es tracte de la concentració anual del mític model impala en totes les seves variants que organitza el Moto Club Impala.
Com sempre un espectacle digne de veure. En ruta unes 200 motos, es van afegir gent de Mataró per esmorzar. L' espectacle del Tibidabo amb 
amb totes les motos aparcades davant del Temple del Sagrat Cor Expiatori no té nom,encara és més vibrant quan s' engeguen totes les impales. La ruta va transcórrer am tota normalitat pel Barcelonés, Maresme i pel Montseny. Vam dinar a Viladrau, a l' Hostal de la Glòria, on vam poder veure pilots mítics de Montesa com els Germans Sirera i Busquets. També com cada any una nudrida representació de la família Permanyer ens acompanaya al llarg del dia. I es que el que passa amb les impales a la ciutat de Barcelona (en queden moltes circulant a diari per la ciutat) és digne d' estudi. Dades de la impalada: 165 assistents al dinar, (motos unes quantes menys per la presencia de parelles i fills i filles que s' inicien en el món de la im
pala), augment de la presència de fèmines al manillar, 4 caigudes sense incidència, un cable d' embragatge trencat i tres punxades fóren totes les incidències mecàniques, fet que demostra la solidesa de la impala. I poca cosa més per relatar en tot cas podeu llegir la crònica a la web del Moto Club Impala.
amb totes les motos aparcades davant del Temple del Sagrat Cor Expiatori no té nom,encara és més vibrant quan s' engeguen totes les impales. La ruta va transcórrer am tota normalitat pel Barcelonés, Maresme i pel Montseny. Vam dinar a Viladrau, a l' Hostal de la Glòria, on vam poder veure pilots mítics de Montesa com els Germans Sirera i Busquets. També com cada any una nudrida representació de la família Permanyer ens acompanaya al llarg del dia. I es que el que passa amb les impales a la ciutat de Barcelona (en queden moltes circulant a diari per la ciutat) és digne d' estudi. Dades de la impalada: 165 assistents al dinar, (motos unes quantes menys per la presencia de parelles i fills i filles que s' inicien en el món de la im
pala), augment de la presència de fèmines al manillar, 4 caigudes sense incidència, un cable d' embragatge trencat i tres punxades fóren totes les incidències mecàniques, fet que demostra la solidesa de la impala. I poca cosa més per relatar en tot cas podeu llegir la crònica a la web del Moto Club Impala.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)