Ja a princpis d' any, als voltants del mes d' abril vam anar fins a Rupit amb les Monteses acompanyats d' una Honda XR-400 d' en Jaume i una XT 600 d' en Salvi. La Enduro 250 H-6 va donar bastants de problemes i vam deduïr que no tenia un problema de carburació perquè moments anava seca, moments anava grassa fins que a poc centenars de metres del túnel el pistó va dir "prou" i es va gripar.
La gripadeta va ser lleugera, desclavar aros netejar i pulir pistó i camisa per treure el material sobrant de l' enganxada li van donar una nova vida. (Ja vam gripar el desembre i la vam "resucitar" amb rectificat de camisa i pistó de sobremida). Quan hi vam tornar de nou vam decidir treure el poc fiable volant magnètic d' electrònica de motos això d' anar sense xaveta no em convenç.
Vam sortir direcció Santa Coloma per anar a la carretera de Castanyet i fer el Subirà, tram mític del Costa Brava. En Carles al entrar al tam de terra no havia canviat el xip de l' asfalt i a la primera corva ja va caure tastant la duresa del terra i volia anar en pantalons pirata l' home al·legant que feia calor, comli haguessin quedat les cames!!!.
Després del Subirà vam anar a l' ermita de la Mare de Déu del Coll a esmorzar a l' hostal del coll, quina botifarra amb mongetes de santa pau més bona i un pa (fet per ells deliciós). Com que la meva enduro pujant ja li havia posat reserva, vam anar a la Cellera de Ter a posar benzina i au, torna cap amunt, Panta de Susqueda i pista forestal fins a Rupit!!!.
Ara la moto va com un rellotge no suís però gairebé. Semblava que dueim una carburació un pelet seco
ta en altes i correcta en baixes però al pujar aquesta vegada a Rupit i fer treballar el xiclé de baixes, es va demostrar no ser així. La moto s' ofegava bastant, petardejant i calant-se. En Carles la tenia que engejar gas a fondo i amb l' aixeta tancada. La tobera del carburador misteriosament se li ha donat i cada dos per tres se li sortia, a veure si en trobem una un pèl més petita i ajusta millor. Tronant tronant tronant quan arribem al tros emporlanat que ens porta a Rupit i que bé del Pantà de Sau, decidim tornar i com que havíem pujat pel camí llarg ara baixe pel curt, on baixar pels eucaliptus amb aquelles pedres es fa cansat i tècnic encara que alguns patíen més, altres no tants i algún que disfrutava com peix a l' aigua.
ta en altes i correcta en baixes però al pujar aquesta vegada a Rupit i fer treballar el xiclé de baixes, es va demostrar no ser així. La moto s' ofegava bastant, petardejant i calant-se. En Carles la tenia que engejar gas a fondo i amb l' aixeta tancada. La tobera del carburador misteriosament se li ha donat i cada dos per tres se li sortia, a veure si en trobem una un pèl més petita i ajusta millor. Tronant tronant tronant quan arribem al tros emporlanat que ens porta a Rupit i que bé del Pantà de Sau, decidim tornar i com que havíem pujat pel camí llarg ara baixe pel curt, on baixar pels eucaliptus amb aquelles pedres es fa cansat i tècnic encara que alguns patíen més, altres no tants i algún que disfrutava com peix a l' aigua.Ruxims que compactaven una mica la terra i podíem córrer més, i des del Pantà de Susqueda fins a a la betzinera de la Cellera un ruixat més intens però refrescant.
Passat Riudarenes l' espant va ser gros, l' enduro d' en Carles regalimava força oli del tap de buidatge de l' embragatge. Estarà fluix? Que extrany, el toco per apretar-lo i "voilà" s' em queda a les mans poso el dit per no perdre oli però no es plan d' anar a lloret amb un dit al tap sense poder canviar de marxes. Sort que la ronyonera porto un tap de càrter, inclinem la moto perquè no perdi, el treiem i posem el nou. La meva ronyonera sembla una ferreteria.
La propera, 19 de setembre, la crida de la selva del moto club impala, si tenim la moto apunt es clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada